1. |
Pròleg
02:57
|
|
||
Inferir el futur com una serp,
amb el meu nom als seus ullals plens de verí.
És que he nascut potser massa tard per creure en la sang,
és que he nascut potser massa aviat per seure i mirar.
Cau el vespre dels que manen,
nits de somnis que comencen
Tant de bo migrar com els ocells
quan ja tot està més que perdut.
Allà on vaig ja només veig ombres cobertes de fum,
allà on vaig només crec en les meves passes.
Cau el vespre dels que manen,
nits de somnis que comencen
Inferir el futur com una serp,
amb el meu nom als seus ullals plens de verí.
És que he nascut potser massa tard per creure en la sang,
és que he nascut potser massa aviat per seure i mirar.
Ara està clar, això només és el pròleg de...
|
||||
2. |
Glaç
04:09
|
|
||
Potser he d'acceptar
que tinc el cor glaçat.
Potser mai sabré
quan m'aixecaré.
Tinc por del fred,
em traspassa i
no puc evitar-ho.
Vull cridar,
vull somiar,
vull trobar-te.
Mil nits amb amics
pintades de trist.
Camino descalç
perdut i embogit.
Tinc por del fred,
em traspassa i
no puc evitar-ho.
Vull cridar,
vull somiar,
vull trobar-te.
No puc seguir,
necessito el teu foc.
Sento el calfred,
ja és aquí, és el final.
Fred, blau i gris,
dins el meu cor glaçat.
Sento el calfred,
ja és aquí el final.
Fred, blau i gris,
dins el cor glaçat.
|
||||
3. |
Cendra
04:12
|
|
||
Sempre deies que el món era vespre,
que el cel era cendra i tot ha fugit.
L’esperança de menjar les restes
encèn la foguera que ja s’ha extingit.
Jo per tu no he volgut somiar,
creure en un miratge, un mirall trencat.
Sé que si no et prego no tornaràs...
Sento que ja no podré sortir mai més d’aquí,
sento que ja tot em falta estic fart de patir.
Si cerques llum cauràs,
sempre hi ha un final,
et sents desemparat.
Surt de l’ombra, d’allò que coneixes,
és fàcil quedar-se si t’estàs quiet.
Pau de plàstic i castells en l’aire,
riure per confondre’s, ja no queda res.
Jo per tu no he volgut somiar,
creure en un miratge, un mirall trencat.
Sé que si no et prego no tornaràs...
Estic fart de patir, no podré sortir,
mai més, cauràs, sempre hi ha un final,
et sents desemparat.
|
||||
4. |
Sempre has volgut volar
03:58
|
|
||
Despertes suant enmig de la nit,
una última mentida, ja pots descansar.
Carícies de l'aire, són quasi petons,
sense cap missatge obren la foscor.
Quants consells has ignorat abans,
sempre has volgut volar.
Pintes la boira de mil colors,
sempre has volgut volar,
sempre has volgut volar,
sempre has volgut volar...
Enorme enze als ulls del món,
mil dies per setmana, tu,
revius quan tot s'eclipsa, sí,
el vent i el diable els teus amics.
Intenta provar-te que estan equivocats,
desplega les ales, riu fins l'endemà.
Puges al far on vas començar,
t'envolta el so del mar.
Tanques els punys i serres les dents,
sempre has volgut volar,
sempre has volgut volar,
sempre has volgut volar...
Adeu per sempre idiotes, sí,
Ara ja no pots perdre mai,
pots fer allò que vuguis, sí,
ja pots buscar-te nous amics.
|
||||
5. |
Trencant vidres
02:48
|
|
||
M'és ben igual si perdo el nord,
records que amaguen sempre la veritat.
Desafiant, el gust és meu,
anem a jugar i resta amagat.
Desconegut, torna'm la veu,
tú no ets ningú, tú no ets ningú.
Trossos de mi, per recollir,
consciència morta que mai enyoraré.
Trencant vidres vaig, enderrocant passats.
Trencant vidres vaig, deixant-te escapar.
|
||||
6. |
Presinàptic
05:14
|
|
||
Marxa la memòria
del que un dia va ser tan real.
Torna aquesta angoixa,
no entenc d’on surt la boira.
Batecs de nit esborren trossos d’història,
sento el record perdut, esvaït.
Sóc empremtes buides,
caos de passes que no sé orientar.
La ment em tanca portes,
envoltat de cares sense nom.
Qui sóc jo? ni un trist record.
I per què em trobo sol?
No sé qui sóc.
|
||||
7. |
Sang
04:12
|
|
||
Fer mil voltes al món per tornar al mateix lloc,
cansat de no trobar la pròpia solució.
No sóc esclau, no vull callar, oh no,
i si l’atzar és l’enemic, rebré el cop
com si fos l’últim, no em fa mal, oh no,
no vull admetre que he perdut.
Les parets no em poden tancar,
no cauré del taulell d’escacs.
Grimparé pel vent enrabiat,
ara que despert puc somiar.
Lluny de les boires del passat,
fora teranyines, dies nous vindran.
Prou discussions al mirall, oh no,
sento que es tanca tot amb clau, i jo,
miro la tempesta i no m’espanta, i jo,
volo amb les ales de l’endemà.
Les parets no em poden tancar,
no cauré del taulell d’escacs.
Grimparé pel vent enrabiat,
ara que despert puc somiar.
Lluny de les boires del passat,
fora teranyines, dies nous vindran.
Fer mil voltes al món per tornar al mateix lloc,
cansat de no trobar la pròpia solució.
|
||||
8. |
Màscares
03:21
|
|
||
Cares amables de bon matí,
la contrasenya d'un cor virtual.
La dignitat del que està aturat,
mobles d'oferta d'un niu buidat.
Màscares,
ferides que amagar
i respirar tranquils.
Tots volem màscares per continuar fingint.
Butxaques plenes de presumpció,
teledesgràcies en primer pla.
Quatre paraigües que potser plou,
amics per sempre pel que diran.
Màscares,
ferides que amagar
i respirar tranquils.
Tots volem màscares per continuar fingint.
Màscares,
tots volem màscares,
per continuar fingint
que tot té un sentit!
|
||||
9. |
Crida tu per mi
03:30
|
|
||
Per peresa sóc compromís,
a pensar per mi no vull sortir.
Per vergonya m'he d'oferir,
crida tu per mi, no vull patir.
Puc mirar les destrosses,
el món s'enfonsa al nostre voltant,
me'n adono i m'espanto,
ara ja puc canviar de canal.
Ja no volem suar, no és cap secret,
volem el sofà i lamentar-nos d'allò que ens fan
mentre deixem la inèrcia actuar.
No vull fer res!
Per caprici, digue'm amic
si encara et resta alguna passió.
Per nostàlgia, vull confessar
que em queda ben poc de tot aquell foc.
Puc mirar les destrosses,
el món s'enfonsa al nostre voltant,
me'n adono i m'espanto,
ara ja puc canviar de canal.
|
||||
10. |
Un cop més
03:28
|
|
||
Somnis, droga del record.
Trampes, sense cap sentit.
Aigua, freda i rebel .
Mulla’t, no tinguis por.
Què has perdut?
Les ganes de demanar un futur,
reflectir-te en el mirall.
Doncs aquí em tens, sé que fa mal,
però has de creure, viure un cop més...
Reptes, aus del destí.
Sospirs, parlen per tu.
Trenca, la teva cançó.
Mira’m, agafa’m la mà.
Què has perdut?
Les ganes de demanar un futur,
reflectir-te en el mirall.
Doncs aquí em tens, sé que fa mal,
però has de viure un cop més...
Ara, al mirall!
Doncs aquí em tens, sé que fa mal,
però has de creure, viure, un cop més…
Tornaràs a reflectir-te en el mirall.
Doncs aquí em tens, sé que fa mal,
però has de moure’t, creure, viure, un cop més...
|
Euler Reus, Spain
Euler som una banda de rock alternatiu, stoner, grunge, metall i soroll en general fet en català. El nom del grup és un
homenatge al matemàtic suís Leonhard Euler i... bé, la veritat és que és el nom del gat de l'Anabel i a tots ens va agradar.
Aquest 2015 estrenem el nostre primer llarg "Cendra", 10 cançons on ens hi hem deixat la pell.
... more
Streaming and Download help
If you like Euler, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp