1. |
Inexistent
04:01
|
|||
Tu, personatge exemplar ple de flors
cua d’ull dels que creuen en pors.
Parlo amb tu,
caníbal de la lletra i el pols
que has deixat passar el temps amb esforç.
Mira noi,
en quin món
has anat
a posar els peus i el cor,
el seny,
pertanyent
a tots aquells que mentien
que seguies
per tocar el cim
que veus
i no trobes, no.
Ei, quant de temps has perdut decidint
el camí que et tocava seguir.
Crec que ara sí,
has deixat el món planificat
tal i com l’havies imaginat.
Mira noi!
Tu, desgraciat
qué faràs
amb tot aquest llarg passat
que has perdut,
si el teu Déu
ha canviat de goma i careta,
et renega,
s’arrossega,
sobre tu
No existeixes, no.
|
||||
2. |
Deixa'm sol
04:46
|
|||
Uhm... deixa’m sol,
no vull perdó.
Ara no vull assumir
el que faci amb mi
aquest món.
Vull caminar sol, ferm,
en un punt mort.
Ara no vull intuir
ni reprimir,
sol amb mi...
Aquí, tot sol,
tragant rancor,
ja no tornaré a insistir,
tot queda escrit,
tot en mi.
Veus alienes han fugit,
la foscor les ha engolit,
el més pur odi ha aflorat,
rosegant aquest forat.
A punt de caure al pou,
ara xafo terra moll,
un cop a terra prou tou:
rendir-me a aquest maleït món.
No m’importa el destí,
viure o morir,
sóc aquí.
No podreu parar el temps
i no podreu callar al vent.
No podreu parar l’engany
i no podreu callar-me mai.
No m’importa el destí,
viure o morir,
sóc aquí.
|
||||
3. |
Terriblement avorrit
03:49
|
|||
Veig passar el temps
ferro roent
que suposa el meu gel
tall de moviment.
Veig com passa el temps
pinsos i fems
companys d’avorriment
vull aire fresc, ja!
Buit de pensament, de control
privilegiat, dormo tou
engarjolat, aïllat del món
digue’m què he fet, digue’m qui sóc.
Privilegiat, condemnat sóc,
engarjolat, aïllat del món.
Ninot de fira, de cartró
digue’m què he fet, digue’m qui sóc.
Mira’m, toca’m, juga i mata’m la fam
Mira’m, toca’m, juga, fins al meu final
Mira’m, toca’m, juga moriré esclau
Mira’m, toca’m, juga, fins al meu final.
|
||||
4. |
Malson
04:09
|
|||
Salva’m
treu-me d’aquí
deixa’m que voli sense
el pes del destí.
Salva’m
no puc fer-ho sol,
vull tenir el consol
que puc morir.
Impotent, com sol al món,
buscant culpables del malson
No és cap rendició,
es esperar un dia nou.
Salva’m
he arribat a la fi,
només vull tancar
el pany del camí.
Salva’m, no tinc
motius per seguir,
vull tenir el consol
que puc morir.
Carregós, vell calaixó,
mostrant la imatge d’un
record.
No és cap rendició,
es esperar un dia nou.
Buscant el son
torno a la vida,
torno a sentir-me fort.
El malson és qui matina.
No puc més!
|
||||
5. |
Glop de mar
04:16
|
|||
Diuen que sóc de gel,
que em dóna vida el vent,
als ulls un punt de foc
per morir lentament.
El toc de por a la pell
per no ser diferent,
deixar que corri el joc
sense saber-ne el rol.
Vull un sac per la soledat,
ofegar-la en un glop de mar.
Diuen que visc etern
dins el meu pensament,
que duc la pena amb mi
i la llenço pel camí.
Vull un sac per la soledat,
ofegar-la en un glop de mar.
Vull deixar per fi els records
i al mar ofegar-me tot sol.
|
Euler Reus, Spain
Euler som una banda de rock alternatiu, stoner, grunge, metall i soroll en general fet en català. El nom del grup és un
homenatge al matemàtic suís Leonhard Euler i... bé, la veritat és que és el nom del gat de l'Anabel i a tots ens va agradar.
Aquest 2015 estrenem el nostre primer llarg "Cendra", 10 cançons on ens hi hem deixat la pell.
... more
Streaming and Download help
If you like Euler, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp